La percepció del so i límits de percepció de la intensitat

El so és una sensació auditiva. L'orella humana és un òrgan complex que recull les ones sonores i les transforma en impulsos nerviosos.

1. El pavelló actua d'embut per rebre els sons i canalitzar-los cap al timpà.
2. El timpà vibra en rebre l'ona sonora i transmet la vibració als ossets.
3. Els ossets amplifiquen l'energia del so i transmeten les vibracions a l'oïda interna.
4. Les ones viatgen a l'oïda interna a través del líquid.
5. Les vibracions estimulen unes cèl·lules microscòpiques en forma de pels , que transformen la vibració en un impuls elèctric.
6. El nervi auditiu envia l'impuls al cervell, que interpreta el senyal.

No tots els sons són audibles. L'oïda humana té uns límits, anomenats llindras, relacionats amb les freqüències i la intensitat.

• Llindar d'audició: el valor mínim possible és de 0 dB.
• Llindar de dolor: el valor màxim a partir del qual la intesitat de so provoca dolor és de 120 a 140 dB.

La percepció de la intensitat del so depén de la distància , entre altres factors. És clar que, a mesura que ens allunyem del focus emisor, sentim el so més fluix.

Molts països tenen una legislació que estableix els límits d'intensitat permesos - en decibels-, límits que varien segons l'hora del dia.

dB SO SENSACÓ

5-0 ---- Silenci

15-20 Fulles d'arbes. Biblioteques, poca gent Poc audible

35-40

45-50 Nevera oficina

60-65 Conversa a un metre Moderat

70-75 Trànsit mitjà, magatzems

80-85 Transit intens, camió. Crits, tren en un túnel. Fort

95-100

115-120 Clàxon, discoteca, concert. Escampament lliure, tro. Molt fort

125-130

130-140 Explosió. Enlairament d'un reactor. Llindar de dolor

150-160 Llençament d'una nau espacial. Perill per a l'orella